4.3 Tipus de plàstics. Aplicacions.

Hi ha molts plàstics diferents així que els diferenciem en tres grans grups:
- Termoplàstics:


Tres característiques generals:

• Es deformen per la calor.
• Se solidifiquen en refredar-se.
• Són reciclables.

La temperatura màxima  no supera els 150º C. Exceptuant el tefló, utilitzat en recobriment d'olles,...

Com distingir els tipus de termoplàstics?

- Termostables:

Els plàstics termostables pateixen un procés anomenat tractament quan se'ls modela i dóna forma aplicant-hi pressió o calor. Durant el procés, les cadenes polimèriques s'entrecreuen. I el resultat és un plàstic rígid i més resistent a les temperatures que els termoplàstics, però també més fràgil. No es poden reciclar aplicant-los calor.

- Elastòmers:

Les macromolècules dels plàstics elastòmers formen una xarxa que es pot contraure i estirar quan aquests materials són comprimits o bé estirats, i fins i tot poden lliscar unes cadenes sobre les altres. Per això són tan elàstics.

No suporten bé la calor i es degraden a temperatures mitjanes. Ex: Cautxú natural.

.

4.2. Propietats dels plàstics:

• • Conductivitat elèctrica. Els plàstics són mals conductors de l'electricitat, i aquesta característica els permet que s'utilitzin com a aïllants elèctrics.

  El recobriment de cables en pot ser un exemple.

  • Conductivitat tèrmica. Els plàstics tenen una conductivitat tèrmica baixa. Solen ser materials aïllants perquè transmeten la calor molt lentament.
•  

Un exemple són els mànecs de la bateria de cuina.

• Resistència mecànica. Els plàstics són molt resistents, si se'n té en compte a més la lleugeresa. I això explica per què es fan servir, conjuntament amb els aliatges metàl·lics, per construir avions.

Quasi totes les joguines, per exemple, estan fetes amb alguna mena de plàstic.

• Combustibilitat. La major part dels plàstics crema amb facilitat, ja que les molècules es componen de carboni i hidrogen. El color de la flama i l'olor del fum que desprenen sol ser característic de cada tipus de plàstic.
•  
• Plasticitat. Molts plàstics s'estoven amb la calor i, sense que s'arribin a fondre, es poden modelar molt fàcilment. Això permet fabricar amb aquest material peces de formes complicades.
• 
• http://www.youtube.com/watch?v=R9wy_Vpdm2c&feature=related

• Altres propietats dels plàstics

  Els plàstics també tenen, a més de les anteriors, unes altres propietats molt interessants:
  • Economia. El plàstic és un material molt econòmic, amb algunes excepcions. Competeix amb alguns metalls en condicions d'igualtat i amb preus més baixos.
  • Facilitat de processament i versatilitat. La gran plasticitat fa que les tècniques industrials de fabricació siguin senzilles, i això permet fabricar materials plàstics segons les necessitats del dissenyador.
  • Facilitat per combinar-se amb altres materials. Aquesta qualitat fa possible la creació de materials compostos amb propietats cada cop més bones, com ara el polièster reforçat amb fibra de vidre.
• L' inconvenient principal dels plàstics és que, en general, perden les propietats quan se sotmeten a temperatures elevades.

4.1 Què és un plàstic?

El plàstic és un material flexible, resistent, poc pesant, aïllant de l'electricitat i de la calor, fàcil de fabricar i modelar, econòmic, lleuger i admet pigments d'una varietat de colors força gran. A més a més, es pot combinar amb altres materials i així millorar-ne les propietats.

 

Tot i que hi ha polímers naturals la major part dels plàstics són materials sintètics. Un plàstic el formen molècules de gran longitud que s'enreden fins a formar una troca. En totes aquestes llargues molècules o macromolècules es repeteix una combinació d'àtoms, semblant a les baules que formen una cadena. Cadascuna d'aquestes unitats que es repeteix s'anomena monòmer, i la unió del molts forma el polímer.                                  

Quan es vol fabricar un plàstic, cal que els monòmers enllacin entre si per formar el polímer. Això s'anomena reacció de polimerització (Procés químic pel qual es produeix la síntesi dels plàstics, mitjançant la unió dels monòmers per formar un polímer.). S'aconsegueix mitjançant les reaccions químiques d'algunes substàncies en condicions determinades de pressió i de temperatura.

Com obtenir un plàstic?

http://santillana.educat1x1.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/c3e6995d-3a9d-411c-84ef-f2760312c601/resources/lf_080702_plastics_assaig01_ct.pdf

El monòmer s'introdueix en una màquina anomenada reactor, conjuntament amb un dissolvent i un catalitzador o activador de la reacció química, a una pressió i temperatura controlades. Durant el procés s'hi poden afegir, també, pigments que donen color i altres substàncies que milloren les propietats del plàstic.